GIRA'T DE CARA AL VENT

El meu avi, el meu Padrí, va néixer a un poble petit del Pallars, en una família de camp. Quan va morir va deixar la meva àvia, la meva Padrina, amb una filla de cinc anyets i un de dos. A l’enterrament, els seus germans presidien la comitiva; la meva àvia, just darrere. En un gest solemne i afectuós, la van fer passar a primera fila amb ells; era una germana més, la presència d’ell al mon dels vius. Després de tot plegat, a casa no se n’ha parlat més, només algun esment passatger.

Fa un parell d’anys, una tieta meva remena calaixos i ens envia una carta on adjunta una fotografia del meu avi, on apareix filmant amb una càmera super8. Jo no m’ho penso: pregunto on son aquestes pel·lícules i les trobem. Les projecto: comença el procés de conèixer el meu avi a través de la seva mirada, a través del fora de camp devastador de qui mira.

Em neix la necessitat d’investigar més, connectar punts, explicar el que sento cada cop que passejo pel poble, que trepitjo la casa familiar, que descobreixo una nova anècdota. Em quedo amb ganes d’una cosa molt estranya: vull rodar el que ell rodava, entendre per què mirava el que mirava, i si mirem de la mateixa manera.

Gira’t de cara al vent és una pel·lícula sobre l’oblit i el silenci. En un terreny entre la fantasia i la realitat, la pel·lícula és una exploració en l’arxiu casolà en Super8 i 8mm del meu avi, un home que va morir amb uns 30 anys, deixant a terra una dona vídua i dos infants sense pare. Dues generacions més tard, descobreixo la seva història amb 19 anys; abans no se me n’havia parlat, i descobreixo que rodava. La pel·lícula comença com una busca obsessiva de la mirada del meu avi, un reclam de la seva imatge i la seva veu abans ocultes, amb l’acompanyament vacil·lant de la meva àvia, una persona que havia escollit oblidar, i de la que hauré d’aprendre a comprendre els silencis.

El curtmetratge es planteja com un retrat de la gent i l’entorn del poble, un retrat per desxifrar o construir els buits de la meva pròpia història i la de la meva família. Esdevé una recerca de la connexió amb una persona absent a través del cinema casolà i els espais on rodava i la seva gent - d’un petit poble al Pallars anomenat Talarn -, i també esdevé homenatge, regal per una família que havia oblidat unes imatges que ara retornen a la llum, un mirall cap al passat. Per tal de satisfer-me i deixar anar, busco replicar les imatges, connectar la seva mirada i la meva a través de l’acte de rodar, descobrir si s’assemblen i, d’alguna manera, sanar aquesta pèrdua a través del cinema, en un intent de tractar un dels grans temes universals com és la fi de la vida.

Buquem un híbrid entre la ficció i la no-ficció, mesclant formats i materials per experimentar i trobar la millor manera d’explicar aquesta història. Es tracta d'un projecte que alhora ha de ser sensible i màgic, un projecte que arribi al cor de tots els espectadors perquè tots hem vist en algun moment o altre, les pel·lícules dels nostres pares, avis... Pel·lícules que ens transporten a la seva època i aconsegueixen que ens posem a la seva pell. Volem que aquest projecte sigui el més proper i casolà possible: rodarem al poble, l'equip serà ben petit i familiar i ens relacionarem amb la seva gent.

¿Per qué necessitem ajuda?

Gira't de cara al vent és un projecte flexible i senzill en quant a la producció. És una pel·lícula casolà creat per un petit equip amb molt de carinyo. Tot i així, al rodar-se en un poble lleidatà, hem de desplaçar tot l'equip i allotjar-lo allà durant el rodatge. És per això mateix que els costos de producció augmenten.

Gràcies a la dotació econòmica d'Escac films, podem cobrir fins a un terç del nostre pressupost total. Comptem també amb una petita font de finançament privada i amb l'ajuda de l'Ajuntament de Talarn. Així i tot, no arribem a cobrir tots els costos de producció i postproducció.

És per això que aquest crowdfunding és fonamental per poder aixecar aquesta història. Qualsevol ajuda serà més que benvinguda!

El nostre equip

Som un petit equip d’alumnes i exalumnes de l’ESCAC que ja hem treballat conjuntament per aixecar altres projectes. Per això i molt més, estem creant Gira’t de cara al vent amb molta il·lusió i passió. No podem esperar a veure aquest projecte en la gran pantalla!

L’equip està format per:

RITA BAULIES, direcció

CARLOS R. HARO, ajudant de direcció

JÚLIA MARCÓ, producció executiva

RUTH PORRO, direcció de producció

CARLOS J. MATA, cap de producció

PEPA ROIG, muntatge

MAX LAINZ, direcció de fotografia

MARTA VIVES, direcció d’art

OSCAR LÓPEZ, cap de so directe

CLÀUDIA BAULIES, disseny sonor i música

LAURA GUERRERO, disseny gràfic

Gira't de cara al vent

De bosc, abans tan pròxim,

a penes te’n recordes;

i, tanmateix, forma part de la teva

particular història.

Oblidar també és viure.

Ara torna a ser el temps

de seure pels pedrissos,

de clavar els ulls al bell mig de la tarda,

de rentar-se les mans

amb aigua de la pluja.

Revindran els torrents.

És l’hora del blat tendre i de la sal.

Gira’t de cara al vent i, a poc a poc,

sentiràs com la pell se’t desarruga.